Tema 53: Exposició oral d’un tema lliure

Bona vesprada.

Aquesta setmana prepararàs un tema, del teu gust, per a ser exposat a la classe. Ànim i endavant. Has de sorprendre’ns!

1.  El primer en expondre el seu tema ha estat Jajhar. Ha escollit El rap i el seu projecte personal. Exposa i comenta el seu punt de vista sobre aquest moviment en primera persona. La seua il·lusió és fer rap i viure d’ell. Penja els seus primers treballs a Youtube.

Compon la lletra de les seues canços i sap on és, i on vol anar. La seua veu és convincent i honesta. Enhorabona!

Pàgina web de Jajhar Singh

2. La segona en expondre és Andrea. El seu tema és Els tatuatges.  Repassa la seua evolució històrica i llurs significat en les distintes cultures. Analitza els pros i els contres dels tatutges en la pell de les persones des de distints punts de vista. Finalitza parlan-nos dels seus tatuatges i els per què dels quals.

Enhorabona!

3. La tercera en l’ús de la paraula és Raquel. La seua passió és La música. La viu cada dia i forma part d’ella. L’exposició l’enceta fent-nos escortar melodies que provoquen un diàleg sobre les emocions i la música. És un teràpia. La música no es pot explicar amb paraules; de fet s’expressa d’una altra manera: amb el pentagrama, que serveix per executar-la. D’ací la màgia del músic.

Art i bellesa que s’ha de sentir!  Enhorabona!

4. Pren al paraula Sergi. El seu tema és Jocs i videoconsoles.

Ens presenta un treball exhaustiu sobre  seua experiència personal dels jocs en un món que coneixem com virtual, però que, si ets atent a la seua explicació, descobriràs un món fascinant que respon, o va respondre, a les seues circumstàncies personals i vitals.

El seu trajecte vital, en estos últims anys, ara des de la reflexió, ens adona de la fortalesa de la seua presència mitjantçant la paraula clara i convincent. Sap on és i està escollint el seu camí.

Enhorabona!

5. Pren la paraula Raluca. El seu tema tracta de La figura del mestre. Raluca va ser l’última incorparació al nostre programa de Diver; va ser l’última en arribar, i s’ha convertit, per iniciativa personal, en la primera en l’escoltar i ser. Ens va fer reflexionar sobre la figura del mestre, del seu mestre i del mestre que tots hem tingut alguna vegada. Aquesta figura pot ser entre nosaltres o no; desperta consciències i ens fa mirar d’altra manera als altres i a nosaltres mateixos.

Tot un plaer, el que hem compartit. Gràcies.

Enhorabona!

6. Pren la paraula JimmyEns parla de Tres nous esports. Els tres provenen dels EEUU d’Amèrica. Per a ell aquestos nous esports de risc marquen una altra manera de comunicar-nos amb el món. Ajuden a sentir-no bé amb nosaltres. Per a practicar-los necessitem patins o bicicletes especials i, molta preparació i concentració.

Enhorabona!

7. Pren la paraula Juanes. Està encantat amb el Reggae: És el seu tema.

Ens presenta una evolució històrica d’aquest moviment musical i la seua filosofia. Escoltem reggae. Ens fa participar de la seua sensibilitat. Escoltem Bob Marley…

Enhorabona!

8. Pren la paraula Eduard. Ens parla de El cas Noós i la Infanta.

Eduard és molt sincer: ens detalla el per què del  seu tema, i el per què no, d’un altre tema. Tot honestitat en les seues paraulas. Ens explica les seues fonts de documentació i la seua valoració personal del tema. Té mètode i cada dia es supera a ell mateix.

Enhorabona!

9. Pren la paraula Toni. Ens llig el seu tema: El amaño en los deportes.

Toni reflexiona i ens assabenta del món de l’esport i les coses estranyes que són al seu voltant. La seua mirada ens causa satisfacció…té moltes coses a dir i, està començant a dir-les.

Enhorabona!

Tema 52: Dos contes

Bona vesprada.

Dilluns comentaràs  aquestos dos  contes:

Dos bebés hablan en el vientre de su madre….

“Dos bebes hablan de la fe desde el vientre de su madre…

En el vientre de una mujer embarazada se encontraban dos bebés. Uno pregunta al otro:
– ¿Tú crees en la vida después del parto?
– Claro que sí. Algo debe existir después del parto. Tal vez estemos aquí porque necesitamos prepararnos para lo que seremos más tarde.
– ¡Tonterías! No hay vida después del parto. ¿Cómo sería esa vida?
– No lo sé pero seguramente… habrá más luz que aquí. Tal vez caminemos con nuestros propios pies y nos alimentemos por la boca.
– ¡Eso es absurdo! Caminar es imposible. ¿Y comer por la boca? ¡Eso es ridículo! El cordón umbilical es por donde nos alimentamos. Yo te digo una cosa: la vida después del parto está excluida. El cordón umbilical es demasiado corto.
– Pues yo creo que debe haber algo. Y tal vez sea distinto a lo que estamos acostumbrados a tener aquí.
– Pero nadie ha vuelto nunca del más allá, después del parto. El parto es el final de la vida. Y a fin de cuentas, la vida no es más que una angustiosa existencia en la oscuridad que no lleva a nada.
– Bueno, yo no sé exactamente cómo será después del parto, pero seguro que veremos a mamá y ella nos cuidará.
– ¿Mamá? ¿Tú crees en mamá? ¿Y dónde crees tú que está ella ahora?
– ¿Dónde? ¡En todo nuestro alrededor! En ella y a través de ella es como vivimos. Sin ella todo este mundo no existiría.
– ¡Pues yo no me lo creo! Nunca he visto a mamá, por lo tanto, es lógico que no exista.
– Bueno, pero a veces, cuando estamos en silencio, tú puedes oírla cantando o sentir cómo acaricia nuestro mundo. ¿Sabes?… Yo pienso que hay una vida real que nos espera y que ahora solamente estamos preparándonos para ella…”

Filósofo oriental

“Hu-Song, filósofo oriental, hablaba con dos de sus discípulos.
Le dijo uno:
– Maestro: tengo muchas dudas.
– Aprenderás bastante – le respondió Hu-Song.
Otro le dijo:
– Maestro: no tengo ninguna duda.
– Jamás aprenderás nada – le indicó el maestro. Y explicó:
– El que duda busca; el que no duda piensa que lo ha encontrado todo ya, y entonces deja de pensar. La incertidumbre del que duda enseña más que la certeza del que cree saberlo todo. La duda nos hace humildes; de la absoluta certidumbre nace la soberbia.
– Tienes razón – dijeron los alumnos.
Y Hu-Song contestó:
– Lo dudo…”